Ahir es disputava la darrera cursa del mundial de F-1 (nyaaau). El "simpàtic" Lewis Hamilton es va emportar el títol amb un xurro que ni ell s'ho creu. Massa liderava la cursa i Hamilton anava cinquè, suficient per conquerir la corona, quan Vettel (que portava una tartana) l'avança sota la pluja i el deixa com un pringat i sense mundial per segon any consecutiu. Però a tres corvetes del final tots dos van passar a Timo Glock, que no havía canviat a neumàtics de pluja i perdía temps a 9 segons per volta.
Miracle!! La cara de la família de Massa (que ja celebrava el campionat) quan els diuen que no, no té preu. El bó de Felipe que ja es veia campió va plorar primer d'alegria desprès de ràbia i finalment de tristor. Injústa victòria del nen mimat Lewis. Però això és la alegria i la tragèdia de l'esport...
L'home que dóna exemple i si és un autèntic campió dins i fora de les pistes es diu Sebastién Loeb. Amb una humilitat impròpia del millor pilot de Ral-lis de l'història, treballador com el que més, i més net que una patena, el francès aconseguí el seu cinquè títol (i consecutiu) de campió mundial de ral-lis trencant l'únic récord que li mancava per superar. Em sembla que hi ha un noiet anglès que podría apendre molt d'ell.
5 comentaris:
Alonso sí que és un exemple d'humilitat...
jua jua que bo
¿Aparece la palabra humildad en un blog mayormente ajedrecístico y todavía no se ha citado a Kasparov? ¿Nos estamos volviendo locos? Por cierto, a menos de que mi sentido arácnido de la visión me engañe, echo en falta un enlace al club que vio nacer al autor de esta estupendísima página.
Es verdad Imperioso, qué desagradecido el Saba con un club que encumbró su excelso blogggg. No como yo que ya lo he linkeado (hará un par de horitas...).
Per cert, Jordi, penjaràs el teu palmarès escaquístic o què? Vull veure un resum de les teves gestes!
Lo he colgado el primero que lo sepas je je. El palmarés, bueeeno. Pondré lo principal.
Publica un comentari a l'entrada