Ahir es disputava el gran partit de quarts de final de la Copa América entre l'Uruguai i l'Argentina, veritable final anticipada amb permís potser del Brasil. Tinc una família veïna de l'Uruguai que viu, pateix, celebra i renega els partits de llur selecció com si fòssin Argentins; o sigui amb gran dosis de PASSIÓ fins a les tantes de la matinada. Natural, si no fos perque fins a les 5h 30' no van callar. Mare i dos nenes, àvia, i sobretot el suposat pare de la petita, monten el gran xou. "¡¡¡Boludo, la conch... de tu madre, hijo de put...!!!", així tota la nit amb prórroga i penals inclosos; "¡¡¡Grasssias Diosss por ser Uruguaxxxo, me cag... en Diossss!!!" (eing?). A tot pulmó, digues que sí nano. Quina nit senyor...
Em sap greu tenir que quasi demanar-li als Déus que perdin per dormir una mica tranquil, però ja savem que el futbol a l'altra banda del món toca aquí a hores intempestives. Tot sigui per la convivència...
5 comentaris:
Vos saba no entendés que vivamos tanto el futbol? Pot sierto, hay sitio para mi en la delantera del Barça?
¡Pero si vos comprais el rotativo futbolero cada semana!
Pels uruguaians, guanyar al futbol a l’Argentina és com pels del Barça guanyar el Real Madrid. Com creus que deurien estar els “culers” dels països llunyans, a la final de la Champions? I com creus que deurien estar els seus veïns si allà era de matinada? Suposo que com tu, però ells no tenien que jugar el dia següent una partida d’escacs. Ara ja sé perquè no vas guanyar aquella posició tan favorable, veus ja tens una excusa.
Avui ja no tens excuses, Jordi. Guanyar o guanyar.
Salutacions,
¿Y no tienes vecinos Paraguayos?
Larisa es solo mía, pervertido.
Mmmmmmmmmm...
Publica un comentari a l'entrada