La meva mare va encertar que Francisco Franco sería desconnectat de la torradora que el mantenia viu, un dia 20 de novembre, per fer-ho coincidir en data i esperit amb un Primo seu, el de Riviera (huy m'he equivocat!). Aquesta ha estat la data escollida pel graciòs d'en ZP (insuperable humorista sense gràcia) per a convocar eleccions generals (ereccions per alguns) aprofitant que les enquestes li dónen una mica de vida. Per altra banda els savis lectors ha votat democráticament (qué maco que es pugui fer així!!!) a l'enquesta sobre perquè el PP no condemna els crims del franquisme. 9 han votat que la raó és la gran quantitat d' ex-membres del "régimen" inclosos a les seves llistes, 2 que creuen que no s'han donat comte (un d'ells deu ser Gallardón, sembla bon tio) i 1 que senzillament no volen perdre a votants d'extrema dreta. La veritat es que aniría molt bé que la dreta espanyola estigués separada de l'extremisme de dretes tal com passa a d'altres indrets, per exemple a França, on la gent pot diferenciar a Sarkozy de Le Pen, almenys a l'hora de votar. Em sembla que aquesta vegada faré vaga de vot durant el famós 20 de novembre.
15 comentaris:
Amb aquest foto, Jordi, t'has superat, i mira que era difícil...
Va ser una llàstima que aquest dictador morís al llit i no acabés com els seus amics Benito i Adolf, de qui per cert he llegit el seu llibre tot i que no hi estigui d'acord (ho dic per l'anònim misteriós).
El problema és que el franquisme no va ser mai deposat o derrotat tot i haver participat a la 2a GM sino que, amb el vistiplau del món capitalista, se'l va permetre sobreviure per no anar a parar a un comunisme prosoviètic i republicà. Quan va morir el dictador, el règim va "derivar" al que tenim ara i tothom, temerós i amb poca ambició va aprobar el marc legal que tenim ara, la sacrosanta constitució. Una para tenerlos a todos atados y bien atados. Només els vascos van votar que no. I ara, els que no la vam votar, per edat en el meu cas, l'aguantem pesi el que pesi perquè els integristes constitucionals la veuen com l'últim recurs de la unitat de l'Estat. Apelar a la llei evita el debat. X es anticonstitucional... I què?
si estem sempre mirant al passat,mal ho tenim
Por pasado entiendes la constitución?
No,al vell
Mecès pel teu comentari Catulo, estic totalment d'acord. Vaig una mica "atado" de tot...
Company anònim, no mirem enrere per estancar-nos, sino que aprenem del passat per fer un món futur millor. I a més a més, compte ja que alguns no han "passat" del tot i encara ens están donant pel sac. Per altra banda, si ets lector habitual del meu blog, veurás que faig servir l'humor per desdramatitzar moltes coses, que de vegades, són dures. El dia que vulgui dir les coses de mode dur, ningú recordará que "por éstos lares" s'escrivía d'escacs. No cal ni necessito arribar tant luny, tinc lectors intel-ligents i ho agraeixo. Mercès també per llur intervenció.
LA CONSTITUCIÓN ES LO QUE HAY. ¡VIVA ESPAÑA Y VIVA EL REY!
Sembla que l'amic Sapatero encara no s'ha oblidat de res, senyor Sabater.Amb aquest esser huma no anem a cap lloc
Home s'ha oblidat d'algunes promeses fetes a Catalunya per guanyar vots. "Apoyaré..." per exemple. També és cert que no anem enlloc, però crec que amb l'oposició tampoc. La creença de la bipolarització política com a única sortida, crec que és un error perpetuat en el temps. Mentrestant els problemes socials continuen...
Señor Intereconómico, acepto lo que quieras decir y defender públicamente siempre que no sea por decreto. "Es lo que hay", como mínimo no es muy elegante, caballero.
Recordi:"Estamos en la champions league de la economia".
9-5-2004 la ministra de cultura,Carmen Calvo Poyato,declara en un diario lo siguiente:"El dinero publico no es de nadie"
A buen entendedor,pocas palabras bastan
Y como no es de nadie,nos lo quedamos
Hombre, mejor decir que es de todos.
Siguiendo con lo que dice Jordi, es cierto que tendemos al bipartidismo, pero uno muy peculiar porque sólo permite elegir entre socialdecmocracia (o capitalismo light) y neoliberalismo )o capitalismo hard). No sé si es una moda a lo EUA, Francia o UK o una consecuencia del sistema de subvenciones a los partidos políticos.
Ese venerable anciano está lleno de medallas en el pecho. ¿Quién es?
Digamos que un dictador con los escrúpulos de Hitler, la vanidad de Mussolini y la suerte de Forrest Gump.
Franco jugaba al ajedrez?
Publica un comentari a l'entrada