dissabte, 29 de juny del 2013

Barça (85) - R.Madrid (80): El duel sense fi (i 2)



La primera part de l'article vam repassar les estadístiques i les èpoques dels legendaris duels. Avui comentarem els criteris i valors dels títols. Com a criteri vull comentar per exemple, que considero la mateixa competició mentre es mantingui el mateix format i nom alhora; si canvia un i no l'altre, penso que és considera la mateixa , i per tant una evolució pókemon dins d'ella. Per exemple la Copa d'Europa i Champions League ho ha fet gradualment, o sigui que és la mateixa, mentre que la Supercopa d'Espanya no és igual que la Copa Eva Maria Duarte de Perón, encara que la filosofia fos igual. El valor dels títols també és un criteri de difícil aplicació. Tots sabem que a les primeres Copes d'Europa el nivell era ridícul comparat, per exemple, amb l'actual Europa League, però tampoc té culpa l'equip d'Alfreddy Di Stefano. Totes les competicions ténen èpoques més fortes que d'altres i el moviment federatiu a nivell europeu de l'equip blanc va ser ràpid mentre encara el Barça disputava la Copa Llatina, autèntica competició número 1 aleshores però amb pocs equips jugant. La conclusió final és que el Barça té més títols i el Madrid de més qualitat, encara que la balança és blaugrana, ja que molts éxits blancs van ser influència directa d'una època diguem-la de joc brut a gran escala. El R.Madrid milloraria molt la seva imatge si renunciés a uns quants d'aquests títols guanyats a punta de pistola. Tornariem a parlar només d'esport nét i rivalitat sana. Millor per a tots...

dissabte, 22 de juny del 2013

Barça (85) - (80) R.Madrid: El duel sense fí (1a part)


Tal com vam anunciar, aquí teniu l'article sobre l'infinit duel entre el F.C. Barcelona i el R.Madrid (versió futbol), un duel que ha fet història en el món de l'esport. Passem a publicar totes les estadístiques reals i després comentem...

                                                 Competicions Internacionals


                         F.C. Barcelona                                                             R.Madrid

                                 (1+3) 4 Copa d'Europa / Champions League 9 (6+3)

                                  (0+2) 2 Intercontinental / Mundial de Clubs 3 (3+0)

                                                1 Petita Copa del Món 2

                                                     4 Recopa d' Europa 0

                             (3+0+0) 3 Copa de Fires / Uefa / Europa League 2 (0+2+0)

                                                   1 Finalísima de Fires 0

                                                   4 Supercopa d'Europa 1

                                                        2 Copa Llatina 2

                                          21 Total Títols Internacionals 19



                                                 Competicions Nacionals

                                                              22 Lliga 32

                                                        1 Trofeu Campions 0

                                        25 Copa d'España /Generalisimo / Rey 18

                                                   10 Supercopa d'España 9

                                                    1 Copa d'Or Argentina 0

                                                 3 Copa Eva Maria Duarte de Perón 1

                                                        2 Copa de la Lliga 1

                                                 64 Total Titols Nacionals Espanyols 61





                               F.C. Barcelona                                                 R.Madrid

                                (21 + 64) 85      Total Titols Oficials             80 (19 + 61)


Bé, com es pot apreciar, el Barça té més títols en termes absoluts (85 a 80) però el R.Madrid té més quantitat de prestigiosos, això s'explica per la superioritat blanca en el moviment polític, tant el nét (ho reconec) com el brut (no ho reconeixen).  Tres grans fases històriques han portat al nombres actuals:

1) Fase pre-Franquista (1899/1901-1936): Abans de l'època del dictador el Barça es va avançar amb escreix sobre el Madrid, que també era superat clarament per grans clubs com l'Atlètich de Bilbao, l'Atlètico de Madrid i el València C.F.

2) Era Franquista (1936-1976): El sistema i la propaganda feixista que patia Espanya, va col.locar l'entitat blanca com a principi bàsic dels éxits espanyols de cara a l'extranger, mentre la gent moria de gana o era afussellada per ser diferent. El R.Madrid amb tot el poder a les seves mans es feia amb el gruix de títols. El robatori del senyor Di Stefano va provocar un complexe d'inferioritat blaugrana que va costar décades erradicar.

3) Era post-Franquista o Moderna (1976-avui): Després de la mort del dictador començaren els canvis. Primer, domini blanc fins que a l'arribar els anys noranta la mentalitat blaugrana va cambiar a poc a poc fins arribar al domini actual (incloent uns anys de certa igualtat en mode parèntesi). El complexe d'inferioritat desapareix i el Barça més triomfant s'imposa al terreny de joc, mentre també aconsegeix una defensa més intel.ligent als estaments federatius, que ja no veien els blancs com a únic motiu d'orgull patriòtic. Els blaugranes monopolitzant per nivell les places de la selecció espanyola fa que tot es normalitzi entre els demócrates, mentre els neo-feixistes es van podrint després de les 6 copes liderades pel senyor Pep Guardiola.

La lluita continuará, sense dubte. De manera directa mentre els dos clubs comparteixin estat o bé indirecta si no és així. Apassionant en qualsevol cas...

dijous, 20 de juny del 2013

Dissabte: " Barça versus Madrid, el duel sense fí".



Estimats lectors i lectores del "Planeta", aquest dissabte gaudireu de l'esperat article "Barça versus Madrid, el duel sense fi", on es fará una comparativa real del palmarés futbolístic d'ambdós clubs i les seves circumstàncies cultural-sicològiques. Res de posar o treure palmarés a conveniència com fan els diaris parcials i/o radicals. Aquí hi serán totes les competicions oficials jugades, existeixin ara o no, fora pumyetes, criteri objectiu. També afegirem les circumstàncies repressives que van afavorir "numéricament" al club blanc i les conseqüències a la seva imatge. I a qui no li agradi, que s'enganyi...

(Nota: l'Espanyol no surt.)



dissabte, 15 de juny del 2013

Xè Torneig Ràpid Sant Martí 2013 + l'estat del VIè Grand Slam!!!



Marc Sánchez ha vençut aquest matí a la desena edició del Torneig Ràpid Sant Martí totalitzant 8 punts sobre 9 possibles. Amb una participació de 35 jugadors, hem pogut gaudir del fabulós aire acondicionat de la sala d'actes i la nova i espatarrant il.luminació. Els més tiquis-miquis quedarán encantats, ja ho avanço ara ...

Está perfecte de cara a l'Internacional que comença el dia 13 del proper més de juliol. Per cert, aquest és el segon títol d'en Marc que ja queda a només un dels tres guanyats pel Jordi Sabater, llegenda de l'era Round-Robin. Acompanyàven al podi, el seu oncle Luis Sánchez (segon) amb 7'5 punts i l'Evarist Pérez (tercer) amb 7 punts. El triomf a la categoria de veterans ha estat per en Ramón Cobo del Comtal, mentre que el premi sots-16 se'l emporta l'Oriol Ramírez. ATENCIÓ SENYORS, SER PERICO NO ESTÁ RENYIT AMB LA VICTÒRIA. També es van entregar els premis del Xè Torneig Actiu Sant Martí 2013, que va cloure amb en Carlos Espinosa com a Super-Campió amb 7 punts (de 9), seguit d'en Fernando Poyato (6'5) i l'Andrés Rojas (6'5). La categoria de veterans se la va endur l'antic campió del 2008, el senyor Josep Gomez (5 punts) I TAMBÉ PERICO, mentre que la de millor sots-16 ha estat per en Pol Martinez (Bcn - 4 punts) que no ha vingut a recollir el seu trofeu pel motiu que sigui. Téns una setmana per venir a buscar-lo, noi.

Un cop finiquitats aquests dos apassionants torneigos i a manca dels resultats tant del Circuit com dels tres Socials, aquesta és la classificació provisional del VIè Grand Slam Sant Martí 2013:

1. Carlos Espinosa: 15 punts (2 Proves)
2. Fernando Poyato: 13'5 punts (2)
3. Jordi Sabater: 12 punts (2)
4. Andrés Rojas: 12 punts (2)
5. Pablo Castillo: 10'5 punts (2)
6. Luis Sánchez: 10'5 punts (1)
7. Evarist Pérez: 9 punts (1)
8. Josep Gómez: 7'5 punts (2)
9. Oscar Ruiz: 7'5 punts (1)
10. David Vivancos: 6 punts (1)
11. Miquel Fernández-Diaz: 5 punts (1)
12. Jonathan Aranguiz: 4'5 punts (2)
13. Eric Sánchez: 4 punts (1)
14. Roger Salvo: 2 punts (1)
15. Joaquim Pujal: 1'5 punts (1)

La resta (fins a 51 pre-classificats) encara no ha puntuat, ànims!

dijous, 6 de juny del 2013

Sobredosi d'escacs...

Ahir es va disputar la 7ena Prova del VIIè Circuit Ràpid Sant Martí 2013 amb l'exitós nombre de 36 jugadors, tota una autèntica sobredosi no mortal, però quasi, d'escacs. I es que feia força caloreta que afegit a l'éxit en participació creava l'atmòsfera perfecte per morir a lo Capablanca, allà, tirat sobre el tauler, buagggh... (Bé al senyor José Raul el van dur a l'Hospital Mont Sinaí, on va morir, però lo del tauler és més poètic, oi?)

El guanyador va ser en Josué Expósito que fa un "Catalonia-Llampec-Tour"  per anar deixant la seva senyera a lo "Lorenzo's-Land" per allà on passa. I és que el nano té nivell del bó. Felicitats! A més a més, endevina qui va quedar segon amb els mateixos punts (6) que en Josué;  Exacte! Un altre cop en Carlos Espinosa! Això si que és una sobredosi d'exits!

Us deixo la classificació top-7 a manca de 5 Proves per cloure el Circuit, fins el dimecres dia 19 (8ena Prova) nois/noies...

(Top-7) VIIè Circuit Ràpid Sant Martí 2013:

1. Eric Sánchez: 104 punts
2. Pablo Castillo: 96 punts
3. Oscar Ruiz: 87 punts
4. Luis Sánchez: 82 punts
5. Marc Sánchez: 76 punts
6. Norberto Moreno: 73 punts
7. Francisco Javier Ramón: 72 punts

dilluns, 3 de juny del 2013

Carlos Espinosa Superstar!!!


Assolit!!! En Carlos Espinosa ha vençut merescudament al Xè Torneig Actiu Sant Martí 2013, després de patir devant l'empenta dels seus adversaris més directes, cosa que fa aquest triomf, un éxit total. A la setena ronda, el gran Fernando Poyato es va col.locar líder al guanyar-lo i podía semblar que l'experiència podia pesar en els moments crítics, però Carlos va aguantar, i mentre en Pablo Castillo derrotava al Fernando, ell es feia amb el sisé punt i deixava abans del desenllaç, la classificació top-4 així: Pablo Catillo i Carlos Espinosa (6 punts), i Andrés Rojas i Fernando Poyato (5'5 punts).

Un jugador del nivell de l'Andrés entrava en escena just a temps de repartir-se les garrofes, demostrant com de certa és la frase: "Solo los necios subestiman a un Campeón". Ningú ho va fer, però ja hi era dins dels duels pel Títol. Així doncs, un gran campió s'afegia a la festa final...

A la darrera ronda mentre en Fernando guanyava força ràpid a la taula 3 i afegia una enorme i emocionant pressió als candidats, les dues de devant estàven al límit tàctic, on un error es pagava car. En Carlos va vèncer mantenint els nervis d'acer i dosificant brillantment els seu temps, mentre l'Andrés amb grans destrets de temps refusava una valenta entrega de peça d'en Pablo, que va rebre un càstig excessiu pels mérits fets, quedant fora del pòdium. La promesa però que l'any vinent tindrá una nova oportunitat estava a l'aire. Així doncs el senyor Espinosa va entrar en la història del Torneig i del club al guanyar aquesta emocionant desena edició de les "Semi-ràpides de pensar". En Carlos, ara ja és Campió, ara ja és Superstar!!! Felicitats nano!!!

CLASSIFICACIÓ FINAL - Xè TORNEIG ACTIU SANT MARTÍ 2013:

1) Carlos Espinosa: 7 punts (Campió Absolut)
2) Fernando Poyato: 6'5 punts
3) Andrés Rojas: 6'5 punts
4) Pablo Castillo: 6 punts
5) Jordi Sabater: 5 punts
6) Josep Gomez: 5 punts (Campió Veterans)
7) Bernat Fuertes: 5 punts
8) Jonathan Aranguiz: 5 punts
9) Ricard Nadal: 4'5 punts
10) Joaquim Pujal: 4'5 punts
11) Javier Rios: 4'5 punts
12) Andrés Hinarejos: 4 punts
13) David Poyato: 4 punts
14) Raul Montoro: 4 punts
15) Alexandre Layunta: 4 punts
16) Pol Martinez: 4 punts (Campió Joves)
17) Iván Cano: 3'5 punts
18) Pere Climent: 2'5 punts
19) Toni Campanera: 2'5 punts
20) Norberto Moreno: 2 punts
21) Rafael Orts: 2 punts
22) Joan Salgado: 2 punts
23) José Ruiz: 2 punts
24) Luis Antequera: 2 punts
25) Erik Pascual: 1 punt
26) Carlos Vigier: 0 punts