Tal com vam anunciar, aquí teniu l'article sobre l'infinit duel entre el F.C. Barcelona i el R.Madrid (versió futbol), un duel que ha fet història en el món de l'esport. Passem a publicar totes les estadístiques reals i després comentem...
Competicions Internacionals
F.C. Barcelona R.Madrid
(1+3) 4 Copa d'Europa / Champions League 9 (6+3)
(0+2) 2 Intercontinental / Mundial de Clubs 3 (3+0)
1 Petita Copa del Món 2
4 Recopa d' Europa 0
(3+0+0) 3 Copa de Fires / Uefa / Europa League 2 (0+2+0)
1 Finalísima de Fires 0
4 Supercopa d'Europa 1
2 Copa Llatina 2
21 Total Títols Internacionals 19
Competicions Nacionals
22 Lliga 32
1 Trofeu Campions 0
25 Copa d'España /Generalisimo / Rey 18
10 Supercopa d'España 9
1 Copa d'Or Argentina 0
3 Copa Eva Maria Duarte de Perón 1
2 Copa de la Lliga 1
64 Total Titols Nacionals Espanyols 61
F.C. Barcelona R.Madrid
(21 + 64) 85 Total Titols Oficials 80 (19 + 61)
Bé, com es pot apreciar, el Barça té més títols en termes absoluts (85 a 80) però el R.Madrid té més quantitat de prestigiosos, això s'explica per la superioritat blanca en el moviment polític, tant el nét (ho reconec) com el brut (no ho reconeixen). Tres grans fases històriques han portat al nombres actuals:
1) Fase pre-Franquista (1899/1901-1936): Abans de l'època del dictador el Barça es va avançar amb escreix sobre el Madrid, que també era superat clarament per grans clubs com l'Atlètich de Bilbao, l'Atlètico de Madrid i el València C.F.
2) Era Franquista (1936-1976): El sistema i la propaganda feixista que patia Espanya, va col.locar l'entitat blanca com a principi bàsic dels éxits espanyols de cara a l'extranger, mentre la gent moria de gana o era afussellada per ser diferent. El R.Madrid amb tot el poder a les seves mans es feia amb el gruix de títols. El robatori del senyor Di Stefano va provocar un complexe d'inferioritat blaugrana que va costar décades erradicar.
3) Era post-Franquista o Moderna (1976-avui): Després de la mort del dictador començaren els canvis. Primer, domini blanc fins que a l'arribar els anys noranta la mentalitat blaugrana va cambiar a poc a poc fins arribar al domini actual (incloent uns anys de certa igualtat en mode parèntesi). El complexe d'inferioritat desapareix i el Barça més triomfant s'imposa al terreny de joc, mentre també aconsegeix una defensa més intel.ligent als estaments federatius, que ja no veien els blancs com a únic motiu d'orgull patriòtic. Els blaugranes monopolitzant per nivell les places de la selecció espanyola fa que tot es normalitzi entre els demócrates, mentre els neo-feixistes es van podrint després de les 6 copes liderades pel senyor Pep Guardiola.
La lluita continuará, sense dubte. De manera directa mentre els dos clubs comparteixin estat o bé indirecta si no és així. Apassionant en qualsevol cas...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada