En Pere tenia una calor de dos parells de webs, maleïa la seva sort aquell matí, tot li sortia malament. Però l'esperança és el que es perd al final de tot. I així va ser...
Afortunadament per ell, caminava pel carrer València cantonada amb Muntanyà, molt a prop d' una de les sortides del metro del Clot (línia vermella), quan va veure aquell somriure impagable que li va treure tots els mals... I la calor. Era el relaxant i fresc rostre de la Guillermina que li va oferir un gelat i una beguda. Tot va canviar aleshores...
La cara d'en Pere es va enlluernar de frescor i a la encantadora Guillermina se li va fer la tarda més curta i més productiva en aquests temps de crisi. Un moment molt maco per tots 2. I per tú, si també t'animes a passar-hi i a refrescar-te. M'ho agrairàs segur. Bon estiu!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada